Demà hi ha programada una xerrada sobre el Pla de Bolonya i la Llei d’Educació de Catalunya a Igualada. Convoquem el SEPC Anoia i l’Assemblea de Joves d’Igualada, aquesta darrera nascuda arran de la dissolució del nucli dels Maulets Igualada.
Alguns us preguntareu… què hi té a veure el títol? Jo us dic que hi té molt a veure, tant com que crec que aquest acte serà l’inici d’un moviment social a Igualada i potser arreu de l’Anoia. Establirem contactes, i aquest cop no els deixarem anar al vol, no sé quina és la voluntat de la majoria, però la meva és encetar una etapa de reivindicació a la nostra comarca, que ja toca.
El col·lectiu Temps de Re-voltes va editar fa temps un documental en el qual expliquen com va anar la Marxa pel Decreixement, feta, entre d’altres persones, per l’Enric Duran, l’activista que va estafar més de 400.000 € als bancs en crèdits bancaris.
He penjat el documental a blip.tv perquè tots el pugueu veure on-line còmodament i per fer-ne major difusió:
1a part
2a part
Aquest documental l’he penjat permanentment a l’apartat Educant la consciència, el qual ja disposa de varis documentals i documents (actualitzant cada setmana!) per la formació de la ment anticapitalista i per combatre el sistema.
Tots en tenim, pocs, molts, en efectiu, invertits, tenim casa, per tant tenim diners, tot val diners. Però què són realment els diners? Bàsicament són monedes i bitllets que fem servir per tenir coses, coses que ens ajuden a viure, un cotxe, una casa, un garaig pel cotxe, un condó per cardar i no tenir fills o transmetre malalties. Tot val diners, fins i tot els humans valen diners, moltíssima gent compra humans per fer-ne negoci, i en aquest sistema, és ben legítim, però no legal. Els diners, són qui té més actualment, els diners ho valen tot, valen diners, els diners valen diners. Tot això és molt simple, i és la teoria que tots hauriem de tenir clara (i per això l’explico) però a partir d’aquí els que som una mica llestos i hem realitzat el fet penat de pensar (penat a cops de porra i penes de presó) no podem evitar preguntar-nos com viuriem sense ells, sense ells, tot el que tenim no tindria valor pel sistema, per nosaltres potser sí, perquè som persones i tenim valor sentimental per les coses a les quals ens aferrem perquè ens recorden persones, instants o situacions maques o dolentes. Records. Per mi, no hi ha cosa més cínica que valorar el que tenim amb simples fulls de paper en forma de rectangle o monedes de metall, al cap i a la fi, només haurien de ser paper i metall, no? Com qualsevol carta o llauna.
Doncs no, tenim uns senyors que es fan anomenar Fons Monetari Internacional (FMI), el qual controla totes les transferències del món, junt amb el Banc Mundial, i que ens diuem que aquell paper i aquell metall tenen valor, però quin cony de valor? En diners, sempre el mateix, els diners tenen valor de diners. Els diners valen diners. Que absurd, eh? Sí, és molt absurd, com el sistema actual, que es basa en que uns s’aprofiten de la força de la resta, ai no, que això era abans (?), quan hi havia burgesos i obrers, quan hi havia fàbriques, telers i fundicions. Però collons, però si això era abans, ara l’obrer té drets i privilegis (?)! Qui és ara el que mana? Qui és el tirà que ens diu què hem de fer i deixar de fer en tot moment, què o qui ens diu quin bé de consum cal produïr amb tal matèria? Ningú ho sap, tothom es fa l’orni i aquest bon home (?) ens continua dictant que els diners valen diners, que les nostres cases, els nostres cotxes, les nostres rentadores, les nostres bicicletes, els nostres pneumàtics, valen… diners.
I jo, que sóc tant humil que tinc ment per pensar, jo, em pregunto, per què no abolim els diners? Són un bé superficial, simples trossos de paper i de metall, imprimits i encunyats en un lloc controlat per un tal banc que diu quin valor té cada tros circular de metall i rectangle de paper. Aleshores, una colla de senyors eixelebrats i molt astuts, van a un edifici situat al Passeig de Gràcia al qual anomenen Borsa, i allà, agafen els seus diners, però no els papers i les monedes, sinó simples números en una pantalla d’un ordinador que val diners, i els donen a una colla de senyors, els quals en fan el que els hi rota, però al cap d’un temps, els augmenten. Els multipliquen, els tripliquen, els quadripliquen. I aleshores, el senyor que ha donat aquests diners en documents que anomenen “fons d’inversió”, es fa ric, es compra un cotxe nou de trinca que li costa molts diners, i es munta una empresa que també li costa diners. Aquest senyor té ganes de ser gran, només té 27 anys però ja vol ser pare i muntar una família, que també val mooolts diners, que si casament, que si casa (i hipoteca), que si escola (?) pels nens, que si ara vull anar de vacances, ara m’apunto a un gimnàs, la dona diu que li surten arrugues i s’ha de comprar cremes i potingues que només la destrossen (en personalitat i aspecte), muntes una família i ja ets esclau dels diners, per tant ets esclau del sistema, tens deutes, molts deutes, els diners no són nostres, sabeu? Són del sistema, ell els ha inventat i els hi ha posat una patent que diu que per tenir-los has de pagar una quota anomenada interès, que val diners, i que, a més, també has de pagar impostos que van destinats, la gran majoria, a fons social per fer avançar (?) el país cap a la prosperitat (?) i el futur.
Eh… perdoneu, però… i la vida? La nostra vida són diners, la nostra vida val diners perquè la nostra vida és la casa, l’escola dels nens, l’empresa, les potingues de la dona, la roba, les sabates, la corbata, la rentadora, l’electricitat que fa funcionar els nostres rentaplats, rentadora i ordinador, la nostra aigua val diners, que ja té collons que fem valdre l’aigua, quan és un bé que està per sobre de tothom, és quelcom que ens donà la vida i nosaltres ara la maltractem d’aquesta manera, anomenant-la “un bé de consum”.
El consum, el gran aliat del banc, i dels diners, què faríem (o què farien ells) sense consum? Un dia, quan s’acabà la segona guerra mundial, un senyor mooolt important, va dir que calia consumir, consumir, i consumir, que la resta era igual. Abans de ser persones, estudiants, treballadors, funcionaris, i tants d’altres adjectius per descriure una persona, som consumistes. Consumim, i donem vida al sistema, el fem avançar, perquè aquest es basa en els diners, si aquests es queden a casa, sense que ells ho sàpiguen (amb els riscos que això comporta, de seguretat), el sistema s’enfonsa. Ostres, ho heu sentit? El sistema es pot enfonsar si no deixem els nostres diners al banc, i si a més no els fem circular, si nosaltres ens donem valor a nosaltres mateixos com a persones, no com a diners, ens dediquem a viure cadascú amb cadascú, ignorant el sistema, menjant el que cultivem a casa nostra, compartint els aliments que ens sobrin amb la resta de gent sense cap recàrrec mercantil, simplement donant o intercanviant el que produïm, els nostres menjars. Rentant la roba amb aigua de la font, aigua que surt d’un aquífer o d’un pou, i que podem compartir tots (i evitar la sobrecàrrega energètica i l’individualisme que suposa tenir una rentadora a cada pis i a cada casa del planeta), abans la gent ho feia, això, sabeu? I encara hi ha gent que ho fa, i direu, bah, hippies endarrerits, porrates, blablabla. Heu de saber que aquestes persones viuen, simplement viuen com hauriem de fer-ho tots, com a persones, no com a engranatges del neoliberalisme, dominats pels diners i valorats amb tants milions de fulls de paper. Què som, al cap i a la fi? Consumistes.
La conclusió a la qual he arribat és que hauríem de ser autosuficients, abans per desafiar el sistema i fer-lo caure només calien 4 còctels molotov i ja dimitien els caps de govern, per no agradar a l’”establishment” només havíem de dur samarretes del Che, ara això ja no serveix de res. Cal autoorganitzar-nos, autogestionar-nos i alhora compartir el que és nostre, el que valorem com a poma o com a mongeta, com a samarreta o com a pantaló, no com a euros o dòlars, allò val tals euros, no, això s’ha d’acabar.
Per tant, cal decrèixer, ara estem creixent, utilitzem els béns del sistema per sentir-nos millor, per viure! Això no és digne d’una persona. No és digne d’un humà, de vida només en tenim una i l’estem malbaratant entregant-la al neoliberalisme, valorant-la en diners perquè ells ens facin el que vulguin. Això no és just!
Com a primera mesura, cal retirar els diners dels bancs, els hem de destruïr comprant el que el neoliberalisme anomena com a llavor o roba, béns utilitzables que ens donaran autosuficiència, cal transformar el diner en béns que podem tocar i que no són simples xifres en un monitor o al cap d’un executiu que planeja com prendre’t la major quantitat d’aquests diners. Ens caldrà anar amunt i avall per extendre la idea, o utilitzar Internet, caldrà que comprem un ordinador i unes bones sabates o una bicicleta, que després no ens costin diners de mantenir, l’ordinador el podem mantenir amb la força natural de l’aigua, només ens cal una mica d’enginy i força de voluntat per aprendre a viure com cal viure un humà digne de viure. Caldrà que cultivem les llavors com millor podem, i quan en surtin els brots, veureu realment en què es converteix aquesta força revolucionària emesa en benefici propi en curt termini, i en benefici col·lectiu a llarg termini, no sabeu cultivar? No passa res, simplement heu de plantar una llavor sota la terra, en un lloc solei, i mullar la terra de tant en tant, l’experiència i les ganes de millorar i de viure faran la resta. Haurem d’educar els nostres fills com millor podem, els haurem d’ensenyar a escriure, a llegir, i a respectar. I també els haurem de transferir la nostra experiència adquirida, i així aconseguiran ells ser lliures també, i expandir el missatge a les noves generacions, sobre que una altra vida, allunyada dels diners, és possible.
No vols mesures anticrisi, aquí en tens d’efectives!
PODEM VIURE SENSE DINERS, O NO?
Per un ensenyament de qualitat i per tothom qui el vulgui i el necessiti, DECREIXEM.
Per una feina justa i per tots i totes, DECREIXEM.
Per poder viure com hem de viure, DECREIXEM.
——————————————————————————————-
Enllaços decreixentistes i eines per l’expansió de la idea:
I tants d’altres col·lectius i persones que treballen dia a dia i que ja han posat en marxa el seu projecte decreixentista contra la crisi del neoliberalisme.
I si vols decrèixer però no saps per on començar, només cal que m’escriguis un correu aquí: esola@ymail.com i et contestaré quan l’hagi llegit!
La tardor passada, els presos grecs ens mostraven que estaven plenament disposats a donar la vida per la revolució fent una vaga de fam universal, que va durar vàries setmanes.
Dissabte passat van protagonitzar un alçament contra els carcellers de la presó de Chania, a Creta. Denuncien les condicions en les que es troben les cel·les, van ocupar el pati central de la presó i van aixecar les barricades. Reclamen l’alliberament incondicional de presos grecs que no mereixen estar a la presó, volen desmassificar les presons. Xania és una presó que consta de 157 presos, 103 llits i només un lavabo per cada 57 interns. Els presos han establert una assemblea revolucionària i prenen les decisions per votació. Llibertaris.
Comunicat dels presos de Chania:
“Nosaltres, interns de les presons judicials de Chania, avui 21 de març de 2009, reaccionant a les miserables condicions de vida hem rebutjat tornar a les nostres cel les, demanant la desmassificació immediata de la presó. Creiem que la solució és la transferència immediata d’un gran contingent d’interns a altres presons del país. El que ningú no tolera per un sol moment més és la manca d’CONDICIONS HUMANES DE VIDA I DIGNITAT!
No entenem com pretenen que no ens aixequem quan som 157 persones en una presó en la qual només hi ha lloc per a 70, i 57 de nosaltres estem forçats a compartir una secció per a 20, compartint un sol lavabo, havent de fer torns per fer-lo servir; quan hem d’unir llits perquè dormin tres en el lloc de dos, quan no tenim aigua calenta i quan tenim fred, quan vam plorar i ningú ens escolta, quan l’Estat està ocultant a la societat aquesta veritat inenarrable!
Una vegada més l’estat és el culpable moral d’un aixecament que era inevitable! Les amenaces vetllades sobre repressió cap a l’aixecament i de penalitzar aquells de nosaltres que prenguem part en ell, com rebels-vilans-criminals, no ens fan por.
L’estat sempre serà el nostre enemic. El terrorisme d’estat no passarà! Hem votat per consens i hem acordat: Continuarem la nostra lluita fins que parlem amb un representant del Ministeri de Justícia i les nostres demandes siguin escoltades.
Interns de la presó de Chania”
Ahir, a la presó de dones d’Eleonas, Thiva, a la Grècia central, va ocórrer un altre alçament, després que una manifestació aconseguís arribar a la presó per parlar amb el seu director, aquest es va negar a rebre els manifestants. Aleshores les preses van començar a destrossar part de la presó. Els amnifestants segueixen a fora de la presó, esperant, i a mesura que passen les hores se’ls hi van afegint gent, llibertaris arribats d’arreu del país s’asseuen davant la presó i esperen.
A la presó grega més gran, els interns s’han declarat en vaga de fam en solidaritat amb la resta de presos en lluita.
Aquests alçaments contra el poder establert a Grècia et fan arribar a la conclusió que no tot està perdut, ens queda encara una petita esperança per seguir lluitant per eliminar l’estat, i ens mostra un clar exemple que la lluita llibertària no és en và, que té uns fruits, sembla que molts no en tenen prou amb la revolució del 36 i han de fixar-se en aquesta revolució que està apunt d’esclatar a Grècia, i que no trigarà a esclatar aquí.
Ahir la lluna va contemplar escenaris esfereidors, ahir el sol va aixecar-se amb cops, blaus, caigudes i detencions. Avui el sol s’aixeca amb lluita, lluita, i més lluita.
N’estic del tot segur que la claror del sol caurà sobre tots aquells que van ordenar aquella barbaritat, s’han fotut de peus a la galleda, ens bull la sang.
HUGUET, MARAGALL, MORESO, RAMÍREZ, SAURA. ENS APUNTEM ELS VOSTRES NOMS.
Avui ha sortit al carrer, de la mà del Col·lectiu Crisi i distribuït per un total de 2000 voluntaris arreu de Catalunya, el diari PODEM!. Aquest diari posa en relleu els problemes actuals de la societat catalana, problemes que causa el capitalisme, i que no tenen aturador. Ens planteja alternatives al sistema, ens proposa una altra forma de viure i conviure amb la resta, una societat on no hi hagin diners, ni tampoc egoïsme, una societat de tots i per tots, del poble i per al poble.
Com a voluntari del col·lectiu, porto tot el matí repartint diaris arreu de la comarca, Igualada a hores d’ara n’està ple. Però com que tenim aquesta gran eina que ens ha fabricat el sistema i que pot ser contraproduent per ells, us deixo la publicació completa del diari aquí en PDF i tot seguit en enllaços HTML i documents a part.
En motiu del començament de les Festes d’Hivern a Vilafranca, l’anomenada festa de Sant Raimon, diversos activistes han empresonat el Sant en motiu de protesta per l’empresonament d’en David de La Fornal.
