La solidaritat aplicada en el si del sistema neoliberal no és res més que una moda i una fal·làcia. Les famílies de classe mitjana-alta, que principalment viuen en urbanitzacions controlades les 24 hores del dia per càmeres de seguretat i patrulles de Mossos (que no paguen, i que paguem tots), inverteixen part del seu capital al que ells anomenen “3r món”, què aconsegueixen fent això? Se senten molt bé sabent que estan ajudant a millorar la qualitat de vida de les persones, quan ells s’enriqueixen a costa dels demés, abans la moda era no tenir pietat pel treballador, fer-lo el màxim de productiu, ara no, ara toca ser solidari amb el poble treballador i desafavorit, CÍNICS!
Són tan cínics que ni ho veuen, els diners que envien al “3r món” mitjançant ONG’s i altres organitzacions pagades per l’estat, que alhora actua d’acord amb els interessos privatius del sistema, només se’ls queda aquesta organització o en la majoria de casos també l’estat corrupte elegit no-democràticament. I en qualsevol cas, aquesta roba, aquests aliments enviats a aquest “3r món” no serveixen per res, LA RAÓ rau en que nosaltres NO SOM els seus pares, els hem de donar les eines perquè ells construeixin el seu món, però això al capital no li interessa.
El problema no és que la gent no s’impliqui en millorar el sistema, el problema està en que la gent no té voluntat de canviar el sistema, i mentre seguim pensant que el sistema es pot millorar, mai farem un sol pas per canviar-lo. Cal una ment forta i estructurada que posi dempeus aquest moviment que es construeix de base individual i que posteriorment acaba sent un moviment col·lectiu i que busca aquest canvi anhelat. No hem de seguir les doctrines d’antics líders i ideòlegs que en aquell moment plantejaven una base sòlida individual per un moviment col·lectiu, cal inventar noves bases, o seguir les recentment inventades.
